Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre,una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva.
És curiós que sempre que vaig al teatre acabe posant alguna ressenya, serà perquè m'agrada molt i això sumat en què no trobe el temps per gaudir tot el que m'agradaria d'aquest gènere. Avui hem estat al Teatre Goya, recentment reformat, gràcies a un amic de l'Almudena que hi participa, veient una obra dirigida per en Josep Maria Pou, però originàriament escrita per l'Alan Bennett, més enllà de la fantàstica actuació dels actors i actriu i de l'espectacle i de la il·luminació, hi destaca el missatge que no s'intenta amagar, el plaer per la cultura en tots els àmbits i de fruir en companyia de gent que també s'ho estima. M'han agafat ganes de tornar a veure un dels meus films favorits: El club dels poetes morts.
Agafeu el testimoni, i... passeu-lo!
És curiós que sempre que vaig al teatre acabe posant alguna ressenya, serà perquè m'agrada molt i això sumat en què no trobe el temps per gaudir tot el que m'agradaria d'aquest gènere. Avui hem estat al Teatre Goya, recentment reformat, gràcies a un amic de l'Almudena que hi participa, veient una obra dirigida per en Josep Maria Pou, però originàriament escrita per l'Alan Bennett, més enllà de la fantàstica actuació dels actors i actriu i de l'espectacle i de la il·luminació, hi destaca el missatge que no s'intenta amagar, el plaer per la cultura en tots els àmbits i de fruir en companyia de gent que també s'ho estima. M'han agafat ganes de tornar a veure un dels meus films favorits: El club dels poetes morts.
Agafeu el testimoni, i... passeu-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada