De tots és sabut i sinó ara ja ho sabeu la meua afició a les pel·lícules asiàtiques o d'origen asiàtic, ja des de ben petit m'agradaven les pel·lis de kung-fu. Ja de més major m'ha fascinat la peculiar forma de veure el món a través dels seus ulls i, sobretot, mitjançant el cinema. Posteriorment, en els últims anys ha esdevingut una moda.
Amb tot no analitzaré aquest fenomen de moda, simplement us deixe els comentaris d'un parell de pel·lícules que he vist fa poc i que causalment resulten ser asiàtiques.
The host (Corea)
El millor és la ironia amb què es tracten els estereotips del génere de por que intenta emular, sembla que el director se'n riga de tot.
La maledicció de la flor (Hong Kong)
La bellesa de cada fotograma omple la pantalla, l'amalgama de colors emociona com en cada film d'en Yimou. A tot açò ajuda que estiga ambientada en la Xina Imperial del segle X i, més concretament, en la Ciutat Prohibida. Se'ns presenta una història de conspiracions dins la cort amb lluites que recorden als ballets més assajats i sembla que s'ha tingut cura de cada detall: la vestimenta, la llum, la música, etc. Una bonica simfonia de color i intrigues.
Amb tot no analitzaré aquest fenomen de moda, simplement us deixe els comentaris d'un parell de pel·lícules que he vist fa poc i que causalment resulten ser asiàtiques.
The host (Corea)
El millor és la ironia amb què es tracten els estereotips del génere de por que intenta emular, sembla que el director se'n riga de tot.
La maledicció de la flor (Hong Kong)
La bellesa de cada fotograma omple la pantalla, l'amalgama de colors emociona com en cada film d'en Yimou. A tot açò ajuda que estiga ambientada en la Xina Imperial del segle X i, més concretament, en la Ciutat Prohibida. Se'ns presenta una història de conspiracions dins la cort amb lluites que recorden als ballets més assajats i sembla que s'ha tingut cura de cada detall: la vestimenta, la llum, la música, etc. Una bonica simfonia de color i intrigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada