L'endemà d'aquell jorndels teus ulls brollaven
sospirs d'esperança
per un món millor.
La pell tèbia del teu cos
pintava solets daurats
als camps amarats de flors.
El teu caminar entretallat
et portava a llocs inexplorats,
cercaves la primavera
a finals d'aquella tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada