Ruta:
Venècia (Itàlia)
Udine (Itàlia)
Trieste (Itàlia)
Pula (Croàcia)
Diari:
Entre el son i la vigília, em desperte a Udine, el tren està aturat demanant excusa perquè farem una hora tard, és com funciona el transport a Itàlia, almenys, no hem pagat bitllet, supose que el revisor s'ha pensat que anàvem d'Interrail per les nostres pintes i les motxilles. Una hora més tard arribem a Trieste, una ciutat fronterera a la vora de la mar on hem d'aconseguir transport cap a la Península d'Istria, concretament la propera parada serà Pula. Mentre desdejunem i fem temps per agafar l'autobús visitem el port i la Piazza della Unittá, els enamorats tanquen cadenats prop de mar i hi llencen la clau. Primera situació inintel·ligible, a part de pagar el bitllet s'ha de pagar per pujar l'equipatge a l'autobús, un euro per al conductor; poc després descobriríem que aquests euros paguen els viatges de qualsevol conductor a Nova York per comprar gadgets tecnològics.
Pont de Trieste prop la Piazza della Unittá
Al cap de dues hores de camí semi inconscients i picats per en Morfeu arribem a Pula, Pola en italià, el Youth Hostel és lleig i l'habitació fa pudor a clavegueram, tant és així que ens han fet un descompte del 5% per nit... Això no obstant, estem a tocar d'una cala d'aigua cristal·lina: bany, uns quilòmetres nedant, veiem en directe un partit de waterpolo (sembla ser que és l'esport nacional de Cròacia com descobrirem durant el nostre viatge per la costa), una dutxa i a sopar al centre. La moneda croata és la Kuna, ben bé que ho sabrem... Això no obstant, aqueix sopar a base de pasta i ceapcici és prou just i tipa. D'aquí ens movem a una mena de club al costat del port on posen una música acceptable, prou comercial, però ens podem pegar la festa (moltes kunes...).
Pula, una ciutat romana
Després de ballar un parell d'hores camí al llit, aquí vam experimentar una altra perfomance croata d'allò més divertida: pugem a un taxi per a què en Neil no mori pel camí: el taxi no té taxímetre, el conductor amb una barba deixada fuma sense parar i ens cobra 50 kns (uns 7€ aproximadament) per una carrera que no val ni la baixada de bandera, però el més divertit fou la seua frase d'acomiadament mentre ens tornava les voltes: la matemática eslava es la mejor. Amb això acabem tot el que esperàvem del dia. Jo com sempre encara vull més, sobre les 4 de la matinada em trec la roba i abans d'anar a dormir em done un bany a la cala, reconfortant, reconstituent, a dormir fresquet.
Vistes des de l'alberg, una cala oberta a l'Adriàtic
Frase del dia:
Venècia (Itàlia)
Udine (Itàlia)
Trieste (Itàlia)
Pula (Croàcia)
Diari:
Entre el son i la vigília, em desperte a Udine, el tren està aturat demanant excusa perquè farem una hora tard, és com funciona el transport a Itàlia, almenys, no hem pagat bitllet, supose que el revisor s'ha pensat que anàvem d'Interrail per les nostres pintes i les motxilles. Una hora més tard arribem a Trieste, una ciutat fronterera a la vora de la mar on hem d'aconseguir transport cap a la Península d'Istria, concretament la propera parada serà Pula. Mentre desdejunem i fem temps per agafar l'autobús visitem el port i la Piazza della Unittá, els enamorats tanquen cadenats prop de mar i hi llencen la clau. Primera situació inintel·ligible, a part de pagar el bitllet s'ha de pagar per pujar l'equipatge a l'autobús, un euro per al conductor; poc després descobriríem que aquests euros paguen els viatges de qualsevol conductor a Nova York per comprar gadgets tecnològics.
Pont de Trieste prop la Piazza della UnittáAl cap de dues hores de camí semi inconscients i picats per en Morfeu arribem a Pula, Pola en italià, el Youth Hostel és lleig i l'habitació fa pudor a clavegueram, tant és així que ens han fet un descompte del 5% per nit... Això no obstant, estem a tocar d'una cala d'aigua cristal·lina: bany, uns quilòmetres nedant, veiem en directe un partit de waterpolo (sembla ser que és l'esport nacional de Cròacia com descobrirem durant el nostre viatge per la costa), una dutxa i a sopar al centre. La moneda croata és la Kuna, ben bé que ho sabrem... Això no obstant, aqueix sopar a base de pasta i ceapcici és prou just i tipa. D'aquí ens movem a una mena de club al costat del port on posen una música acceptable, prou comercial, però ens podem pegar la festa (moltes kunes...).
Pula, una ciutat romana
Vistes des de l'alberg, una cala oberta a l'Adriàtic- Taxista de Pula: La matemática eslava es la mejor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada