Ens despertem per l’alarma del possible temporal que pot caure en poques hores, això implicaria quedar-nos aïllats... Mmmmm, de debó voleu treballar demà? Sembla que sí. El grup es posa en marxa, és increïble el ràpids que som, sorprès. Desdejuni, fem comptes, recollim totes les coses que tenim a l’habitació i al menjador i podem marxar, cada cotxe s’agrupa entre ells per a baixar pel rierol sota la pluja fins al cotxe.
Just love!
Plou força, no para, menys mal que porte el ponxo i ja m’he posat les botes que vull mullar-me ;D Un cop als cotxes, se’ls ha de donar la volta, sempre el morro del cotxe cap al barranc així pots veure fins on pots arribar, al contrari podries relliscar i caure, sense problemes comencem a baixar lentament però amb els quatre cotxes junts, és com una caravana en una expedició. Deixem a un costat el camí al refugi i entrem a la carretera que ens portarà a Berga, enfiladissa i recargolada ressegueix les vores de les muntanyes mentre va baixant, de nou ens trobem embús a la carretera, però val la pena anar a poc a poc, podem veure les caigudes d’aigua, les cataractes, els rius que baixen dels Pirineus amb virulència gairebé a vessar d’aigua.
Quan ja hem passat Berga, accelerem, el cel s’aclareix, pot ser un sol tímid ens faça l’ullet, mentre conduesc pense en aquest cap de setmana ple d’experiències i aventures, els millors anys de la nostra vida...
Fins la pròxima
Just love!Plou força, no para, menys mal que porte el ponxo i ja m’he posat les botes que vull mullar-me ;D Un cop als cotxes, se’ls ha de donar la volta, sempre el morro del cotxe cap al barranc així pots veure fins on pots arribar, al contrari podries relliscar i caure, sense problemes comencem a baixar lentament però amb els quatre cotxes junts, és com una caravana en una expedició. Deixem a un costat el camí al refugi i entrem a la carretera que ens portarà a Berga, enfiladissa i recargolada ressegueix les vores de les muntanyes mentre va baixant, de nou ens trobem embús a la carretera, però val la pena anar a poc a poc, podem veure les caigudes d’aigua, les cataractes, els rius que baixen dels Pirineus amb virulència gairebé a vessar d’aigua.
Quan ja hem passat Berga, accelerem, el cel s’aclareix, pot ser un sol tímid ens faça l’ullet, mentre conduesc pense en aquest cap de setmana ple d’experiències i aventures, els millors anys de la nostra vida...
Fins la pròxima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada