dijous, 14 de maig del 2009

Princeses de migdia

Un got abandonat en mig d'una taula sense cadires al seu voltat, un cul de whisky de dotze anys que desprèn un aroma dur com una clatellada que no s'espera. Al fons de l'habitació ella s'ajeu en un racó mig despullada, li cau un tirant del sostenidor i reposa al seu colze tendre, amb l'altra mà s'agafa el cap i plora sense fer soroll, gemecs tan intensos que venen precedits per algun esdeveniment tràgic i li empenyen a un ploriqueig ofegar i inaudible. Hi ha moments en què de tant plorar ja no es pot plorar més i els plors s'acaben confonent amb les respiracions.

Són les dotze en punt, ella és la meva princesa de migdia, per això l'he vingut a buscar...