Regust a temps

No diran que sóc injust, tampoc diran que faig justícia, mai ens treure'm els clixés ni en un milió d'anys, però encara que per mi sigues una desconeguda, va valdre la pena morir per tu aquell dia i reviure a l'endemà amb una nova vida que partia dels meus peus com el camí de rajoles grogues d'Oz.

Com tornar a néixer però amb més de vint anys d'experiència. Res és per sempre, però no sempre és res, alguna cosa fou, alguna cosa ens va marcar, un segell desficiós i usat després d'anar enganxat a un sobre per tot el món. Un relat marcit que explica un vell encorbat al costat de la llar de foc, mentre ningú l'escolta.

Adéu, no ens veiem, perquè vas deixar d'existir...