Diuen que no morim del tot que seguim existint a la memòria de la resta de persones, tingues per segur Pepe, que tindré un raconet del meu cap per al teu humor àcid, provocador i irreverent. El teatre plora i el poble que sempre es podia identificar amb els teus monòlegs també ho fa. No faces escala al cel i passa directament a l'eternitaaaaaaaat.
Allí on estigues que sigues lliure. En se i per se, mai t'oblidaré.
"Cuando no hablo yo, me aburro"
Allí on estigues que sigues lliure. En se i per se, mai t'oblidaré.
"Cuando no hablo yo, me aburro"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada