Després de veure al mestre Luis Eduardo Aute al Palau de la Música em vaig tornar a enamorar de la seva música, encara recordo quan aquesta sonava com a cançó de bressol a tocar del meu llit i em feia tenir somnis de futur.
Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga
quiero que no me abandones, amor mío, al alba
Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga
quiero que no me abandones, amor mío, al alba
1 comentari:
eeeeIII,
quant de temps!! Espero anar-te llegint i gaudir del que vas fent, que el diari de vacances que vas fer em va deixar pe-tri-fi-ca-da...
Una abraçada molt forta!
Publica un comentari a l'entrada