dijous, 9 d’octubre del 2008

26-08-2008 :: Dia 20 :: Acomiadament

Ruta:

Venècia (Itàlia)
Barcelona (PP.CC.)

Diari:


Per darrer cop ens llevem, algú parla a viva veu sense respectar a la resta de gent que ara intenta tornar-se a adormir. Crec que ja comence a pair la idea que aquesta nit ja dormiré a ma casa. Igual de desficiós és el desdejuni, la gent a mal interpretat el concepte de B&B, ens posen una tassa de xocolata, un panet, mantega i melmelada, en una hora tindré gana.



Carreguem i marxem, Vaporetto a la Ferrovia, motxilles al locker i a voltar, deliciosa rutina de cada dia, una ciutat i/o un país. De l'Isola de Giudecca on està l'alberg a la Ferrovia i a d'allí a visitar el barri de Cannaregio, botigues de màscares, restaurants i carrers vius de gent.

Al Vapporetto

Al barri del Cannaregio

Venice's Major

On anem?

Després de fer un mos anem en direcció a la botiga on diuen que Stanley Kubric comprà les màscares per a Eyes Wide Shut, cadascú en compra una, molt lligada a la seua personalitat, l'estrenarem al carnestoltes de Rio de Janeiro a l'any que ve, és més que una idea.

Eyes wide shut

Poc a poc i quasi sense adonar-nos ens movem apropant-nos cap a l'estació d'autobusos, un cop allí agafem l'últim bus que ens portarà a l'aeroport Marco Polo, abandonem l'illa de Venècia per la petita llengua de terra que la uneix al continent, una carretera i la via del tren perquè més no hi cabria.

Finalment, la Piazza de dia

Darrera foto de grup

Fem passar l'estona llegint i jugant als daus a l'aeroport, però el moment arriba, agafem l'avió que ens du a casa, la companyia italiana myair ens deixa plàcidament a les pistes del Prat, són vora les 20h30, fa calor i relativa calma per ser-hi a un aeroport, sembla com si tot s'hagués aturat i de nou passés massa ràpid per davant dels meus ulls, parpallege i torne a la realitat, ja estic a casa, quina de coses que haurem d'explicar...

Camí a casa

Frase del dia:
  • Rubén: Mai tornarem a ser els mateixos.