Precisament abans de rebre notícies teues vaig estar pensant en tu, sona típic, però saps que no sóc dels que intenten quedar bé amb eixes coses, massa sincer a vegades, he tingut molts problemes amb la meua sinceritat, és una cosa inherent a mi. Jo també me'n recorde de tu tots els dies, entre altres coses perquè tinc una foto teua al tauló que tinc a l'habitació, segurament et vas fixar quan vas estar a l'agost, per mi fou un privilegi deixar-te ma casa.
Mai oblidaré una de les millors èpoques de la meua vida, anant cada cap de setmana a corre-cuita fugint d'aquell poble que ben bé anomenes brut i buit, fèiem, sense saber-ho, camins d'escapada a un altre món, a la nostra futura edat adulta on res no seria com adés, on cadascú guanyaria i perdria moltes coses, on hem canviat en molts sentits, però sé que almenys tu i jo sempre tindrem un vincle especial, més que un amic, trobe a faltar aquelles abraçades que podien, i segur que encara poden, traspassar qualsevol malestar, esmunyir-lo, esborrar-lo, anihilar-lo, fer-lo insignificant i deixar-nos com si fórem les úniques persones sense preocupacions.
Mai t'oblidaré, mai us oblidaré, fins i tot, a qui ja he oblidat i a vegades recorde, temps passats que obrin portes que ja no grinyolen, portes al nostre futur, al futur que vam triar, que hem triat i que serà millor dia a dia, i nosaltres serem millors, perquè mai oblidarem d'on venim i que hem perdut i què volem guanyar.
Per aquí han passat moltíssimes persones: soles o acompanyades, familiars, amics, desconegudes, fins i tot, un equip de pilota valenciana. Sempre diuen que qui ho dóna tot no està obligat a més, jo sóc feliç si la gent al meu voltant és feliç, sé que ho saps o almenys ara li trobaràs sentit. Aquí us estaré esperant, sempre teu, el teu amic a través del temps i l'espai,
Rubén
Una cançoneta i monanem!
Mai oblidaré una de les millors èpoques de la meua vida, anant cada cap de setmana a corre-cuita fugint d'aquell poble que ben bé anomenes brut i buit, fèiem, sense saber-ho, camins d'escapada a un altre món, a la nostra futura edat adulta on res no seria com adés, on cadascú guanyaria i perdria moltes coses, on hem canviat en molts sentits, però sé que almenys tu i jo sempre tindrem un vincle especial, més que un amic, trobe a faltar aquelles abraçades que podien, i segur que encara poden, traspassar qualsevol malestar, esmunyir-lo, esborrar-lo, anihilar-lo, fer-lo insignificant i deixar-nos com si fórem les úniques persones sense preocupacions.
Mai t'oblidaré, mai us oblidaré, fins i tot, a qui ja he oblidat i a vegades recorde, temps passats que obrin portes que ja no grinyolen, portes al nostre futur, al futur que vam triar, que hem triat i que serà millor dia a dia, i nosaltres serem millors, perquè mai oblidarem d'on venim i que hem perdut i què volem guanyar.
Per aquí han passat moltíssimes persones: soles o acompanyades, familiars, amics, desconegudes, fins i tot, un equip de pilota valenciana. Sempre diuen que qui ho dóna tot no està obligat a més, jo sóc feliç si la gent al meu voltant és feliç, sé que ho saps o almenys ara li trobaràs sentit. Aquí us estaré esperant, sempre teu, el teu amic a través del temps i l'espai,
Rubén
Una cançoneta i monanem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada