Em lleve massa prompte, no són ni les 7, però ja no puc tornar a conciliar el son, a més, el Salva es dóna la volta i torna a roncar...
Costa oest de Sardenya, despoblada i salvatge
Agafe la càmera i un llibre, mentre desdejune vaig pensant que avui és el darrer dia que passarem a l'illa, una illa de somni que els sards sembla que no estimen el suficient, en tots els llocs on ens aturem a contemplar les vistes hi ha escombreries al terra, no vull ni pensar que passarà quan s'aprove la llei de costes del senyor Berlusconi: permís a les municipalitats de créixer un 30%, desprotecció de part de les zones protegides...
Bosa, ciutat de pescadors
Això sí, he trobat, una foto super fidel de com debia ser la costa del meu país 100 anys enrere, però sembla que també desapareixerà.
Un gatet
Recorrem la costa oest serpentejant al ritme de Tchaikovsky i a tocar de mar direcció a Bosa, una petita ciutat de pescadors de gracioses cases mediterrànies, de colors molts diversos, formes i mides irregulars, finestres altes vestides amb persianes o mallorquines.
Cases Mediterrànies
Pugem al castell que resulta ser una estafa, únicament el Neil paga i hi entra, però el Salva i jo saltem una tanca i podem veure les vistes aeries de la ciutat, bonic!
Casetes de colors
Carrers empedrats i estrets, em recorda a alguna cosa
Seguim baixant fins arribar a Oristano, aquí no visitem res, però ens peguem un homenatge: pasta a la bottarga i pécora amb patates, tot perfecte fins que descobrim que el Salva a oblidat el seu bitllet de tornada, el té al correu-e, hem de buscar un ciber i imprimir el bitllet, dit i fet, l'alarma general ja es dissipa i tot queda resolt, una altra anècdota per a la col·lecció.
Oristano
Anem cap a Burumini, a veure els uraghis més grans de l'illa, un antic poblat originari del segue XV a.C. fet de pedres volcàniques tallades i amuntegades creant habitacles en forma de volta. Em quede en un estat de semi-consciència però no arribe a dormir en el camí a la nostra propera meta.
Una sauna prehistòrica!
Quan arribem, comprem els tiquets que inclouen una visita guiada, el nostre guia resulta ser un sard que es defineix a sí mateix com un sard que parla sard de la campinia, comença el tour i ja des del bell començament ens deixa a tots bocabadats, les primeres construccions circulars i molt bàsiques, com una cabana de roca.
El poblat que envolta la fortalesa
Després d'aquestes construccions més bàsiques podem trobar, una sauna, també circular on encara es pot veure el forn, estic sorprès de la meua capacitat per entendre les explicacions del guia en italià: tal volta deuria incorporar-lo al català, castellà, anglès, francès i quatre paraules en serbi-croat, grec i polac!
Su Nuraxis, la fortalesa
Tot seguit passem a la part central de la vila de Su Nuraxis, la fortalesa, inaccesible gairebé des de l'exterior les quatre torres que la flanquegen i la zona central contenen tot el necessari per sobreviure a un atac: magatzem per al gra, pou d'aigua foradat al terra, cavitat frigorífica que es maté a 12 graus tot l'any. Una veritable proesa de l'home, única al món i declarada d'interès arqueològic per la UNESCO.
Muralles mil·lenàries
Fem les darreres bromes sobre l'orografia sarda amb el nostre guia, ja ho hem vist tot, almenys tot el que ens havíem marcat acom objectiu, és el moment de tornar a casa, conduesc des del poble de l'interior fins a Sassari, l'autovia a l'infern s'ilumina amb els reflectors taronges, teniu raó és Tron o Giro al infierno, una psicodèlia inverosímil o un viatge d'àcid...
A Sassari mengem una pizza per sopar, molt molt bona. Ara sí camí a la darrera parada, el port de Porto Torres.
Costa oest de Sardenya, despoblada i salvatgeAgafe la càmera i un llibre, mentre desdejune vaig pensant que avui és el darrer dia que passarem a l'illa, una illa de somni que els sards sembla que no estimen el suficient, en tots els llocs on ens aturem a contemplar les vistes hi ha escombreries al terra, no vull ni pensar que passarà quan s'aprove la llei de costes del senyor Berlusconi: permís a les municipalitats de créixer un 30%, desprotecció de part de les zones protegides...
Bosa, ciutat de pescadorsAixò sí, he trobat, una foto super fidel de com debia ser la costa del meu país 100 anys enrere, però sembla que també desapareixerà.
Un gatetRecorrem la costa oest serpentejant al ritme de Tchaikovsky i a tocar de mar direcció a Bosa, una petita ciutat de pescadors de gracioses cases mediterrànies, de colors molts diversos, formes i mides irregulars, finestres altes vestides amb persianes o mallorquines.
Cases MediterràniesPugem al castell que resulta ser una estafa, únicament el Neil paga i hi entra, però el Salva i jo saltem una tanca i podem veure les vistes aeries de la ciutat, bonic!
Vista aèria de Bosa
Casetes de colors
Carrers empedrats i estrets, em recorda a alguna cosaSeguim baixant fins arribar a Oristano, aquí no visitem res, però ens peguem un homenatge: pasta a la bottarga i pécora amb patates, tot perfecte fins que descobrim que el Salva a oblidat el seu bitllet de tornada, el té al correu-e, hem de buscar un ciber i imprimir el bitllet, dit i fet, l'alarma general ja es dissipa i tot queda resolt, una altra anècdota per a la col·lecció.
OristanoAnem cap a Burumini, a veure els uraghis més grans de l'illa, un antic poblat originari del segue XV a.C. fet de pedres volcàniques tallades i amuntegades creant habitacles en forma de volta. Em quede en un estat de semi-consciència però no arribe a dormir en el camí a la nostra propera meta.
Una sauna prehistòrica!Quan arribem, comprem els tiquets que inclouen una visita guiada, el nostre guia resulta ser un sard que es defineix a sí mateix com un sard que parla sard de la campinia, comença el tour i ja des del bell començament ens deixa a tots bocabadats, les primeres construccions circulars i molt bàsiques, com una cabana de roca.
El poblat que envolta la fortalesaDesprés d'aquestes construccions més bàsiques podem trobar, una sauna, també circular on encara es pot veure el forn, estic sorprès de la meua capacitat per entendre les explicacions del guia en italià: tal volta deuria incorporar-lo al català, castellà, anglès, francès i quatre paraules en serbi-croat, grec i polac!
Su Nuraxis, la fortalesaTot seguit passem a la part central de la vila de Su Nuraxis, la fortalesa, inaccesible gairebé des de l'exterior les quatre torres que la flanquegen i la zona central contenen tot el necessari per sobreviure a un atac: magatzem per al gra, pou d'aigua foradat al terra, cavitat frigorífica que es maté a 12 graus tot l'any. Una veritable proesa de l'home, única al món i declarada d'interès arqueològic per la UNESCO.
Muralles mil·lenàriesFem les darreres bromes sobre l'orografia sarda amb el nostre guia, ja ho hem vist tot, almenys tot el que ens havíem marcat acom objectiu, és el moment de tornar a casa, conduesc des del poble de l'interior fins a Sassari, l'autovia a l'infern s'ilumina amb els reflectors taronges, teniu raó és Tron o Giro al infierno, una psicodèlia inverosímil o un viatge d'àcid...
A Sassari mengem una pizza per sopar, molt molt bona. Ara sí camí a la darrera parada, el port de Porto Torres.
Una bomba o dos pizzes en una
L'Alguer - Bosa - Oristano - Burumini - Sassari - Porto Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada