divendres, 4 de setembre del 2009

11/08/2009 Grotte di Neptuno

Al fi sembla que hi ha tranquil·litat a fora, encara no s'ha aixecat ningú. He dormit prou bé però de 8 a 11 he estat entre el món dels sonmis i el món real. M'aixeque i llegesc una mica, se m'està fent inacabable l'Homenage to Catalonia de n'Orwell, com m'agradaria tenir temps per llegir hores i hores, m'agrada el que em descobreix de Barcelona i de la Guerra Civil, una mirada des de dins, una opinió però enriquidora.

Capo Caccia

Desdejunem fort: pa, tomàquet, salami, formatge... El formatge que el dia anterior havíem comprat a Buggero venia acompanyat de sèrie: petits llimacs viuen a dins del pecorino, formaggio d'ovella típic de l'illa, almenys això ens demostra que és cent per cent natural, natural natural.

Baixant a tocar del mar, les 600 escales ens porten arran de mar

Bé, camí al nord, fugint de les grans distàncies d'ahir anem direcció al Capo Caccia on ens trobarem amb sis-centes escales que baixen fins a la Grotte di Neptuno, de camí descobrim que la badia nord de L'Alguer, és una meravella natural, esculpida durant milers d'anys a la roca pren formes irregulars anant a dins i afora de la mar brava, xicotetes cales on fondegen vaixells i iots de qualsevol mida.


La porta de la grupa s'obre al mar

Ja hem arribat al peu del far del Capo, ara haurem de començar la baixada: un sender construït contra les parets de roca que les abraça perillosament i descendeix a poc a poc fins arribar a peu de mar, llavors, espectacular i ancestral, trobem la gruta, pot ser de les més grans on he estat mai, la humitat i la pressió modifiquen el respirar.


L'interior de gruta

És bonica però ho podria ésser més si s'haguera tingut més cura d'ella, tan se val, és com tornar als orígens de l'inexplorat.
Després de sortir i tornant al que sempre m'ha agradat fer, faig la pujada corrent, com els vells temps, sense samarreta i notant l'escalfor del sol a les espatlles, no hi ha millor manera de bronzejar-se. L'ascenció és més ràpida i espectacular així!

Fins i tot hi arriben els vaixells

Un company en l'ascenció

Fem una aturada tècnica en el bar que hi ha al final de les escales i cap a la platja, ens confonem de camins i, fins i tot, tenim els típics fregs de per aquí no pot ser, però, finalment, arribem a una graciosa cala prop d'Argentiera, l'aigua no és tan clara però quin relax, bany d'aigua i de sol que ja comença a caure sobre el mar.

Una cala perduda

Tornem cap a casa, cuinem uns taghiattelli a la bolognese, una dutxa, uns texans i cap a L'Alguer a prendre alguna cosa, d'un cafè a una terrassa, de la terrassa a aconseguir un lloc on seguir la festa, la Siesta diuen que és el lloc de moda... No és gaire bo, més diria que és un rotllo però ens prenem alguna cosa i ballem fins a altes hores de la matinada, la tornada és un caos, una bogeria, però arribem sans i estalvis. A qui se li acudeix posar un club a sis quilòmetres de la ciutat i enmig d'una muntanya?

De festa per Sardenya, Salva, aquesta samarreta em sona

Rentem el cotxe, fem una mica d'exercici lluitant amb les espases de poder. Kali nichta kukla...


L'Alguer - Capo Caccia - Argentiera - L'Alguer