dimarts, 22 de gener del 2008

En cap cap cap

Incitat per un company que hi actuava i en bona companyia, encara que rodejats d'adolescents provinents de la secundària, ens disposàvem a veure aquesta obra de marcat caire surrealista (En cap cap cap).

Eren les dotze del matí, una deshora per als qui estem acostumats a aquell teatre de vespre amb poca llum, a aquestes hores per als que rendim més per la vesprada són intempestives. Però com qualsevol bon teatre, t'acabes relaxant, inhibint i fruint de l'obra. I és que, tot i ser una successió d'esquetxos, el lligam surrealista els enllaça nítidament i provoca, primer, un mig somrís immediat i, després, alguna que altra riallada. Si això l'afegim la frescor que transmeten els amics del teatre universitari de la UA, ens queda una hora llarga, gairebé hora i mitja, de bon rotllo i distensió de pensament.

Malgrat tot, hi ha dos moments puntuals en què l'esquetx sembla que no acabarà mai, no seria una la nota negativa ja que açò és sempre des d'un punt de mira subjectiu, ja he dit que al matí no pense tan clar com més tard =)

Això no obstant, us la recomane i no perquè actue el Jordi, sinó perquè ho fan tots molt bé i t'ho passes millor encara. Així doncs, actuen el proper dijous 24 de gener a Palma, si sou d'allí no ho dubteu!

La qualitat de la foto no és òptima
però aquest són els impresentables ;)