dimecres, 9 de gener del 2008

Festivern: Això és un no parar

Aquí comence un xicotet especial del Festivern, la meua intenció és transmetre idees disperses per fer un tot, hehehe, sempre em disperse... Anem per feina.

Aquí estic rodejat de muntanyes i prenent el sol. Diuen que Jaume II va donar el nom que té aquesta vall, la Valldigna, mentre m'escalfe gràcies al sol matiner (aquí el sol engolit per les muntanyes només ix d'onze a tres de la vesprada) admire la pau que desprèn el paisatge, una amalgama de verds que omplin les impassibles muntanyes, és bonica la Valldigna, a hora i mitja del poble i jo sense conèixer-la. Intente recordar com va anar ahir, però he caigut que tot va passar fa unes hores: vora les cinc de la matinada i ja coneixia a mitja carpa, l'altra meitat tampoc m'importava conèixer-la: la penya de Bétera, el col·lega de Santomera (agua para golf-os, no!), la gent de Lleida i Agramunt, el valent de la Franja, el germà de la samarreta de Banda Bassoti, les simanteres que anaven de cotilló, l'amiga de Muro, els companys d'Oliva, de Xàtiva, de Gandia o d'Alcoi, el de la Vallbona, els Agraviats, la gent la Plana, la Ribera, l'Horta, la Marina, el Vinalopó... els simanteros, els benidorencs, els pegolins...

A
ra recorde a tota la gent que em preguntava si anava a córrer la Sant Silvestre, aqueixa nit crec que vaig fer més quilòmetres que a la cursa xD I és que "això és un no parar, quina festassa".



+info: Web del Festivern