Tots hem agafat les ulleres de bussejar per veure el fons de la nostra platja habitual, és més que una curiositat, ja els antics creaven mites i històries relacionades amb el fons marí, éssers sobrenaturals fins i tot monstres.
El dijous feia un dia perfecte per bussejar, res de llevant i una mica de ponent revifava de tant en tant, una mar tranquil·la, relaxada i acollidora. A més a més, la temperatura ambient estava vora els vint graus, un autèntic luxe, perfecte!
Arribem a La Mata (Torrevella) més tard del previst, amb son per haver matinat, les lents de contacte les rebutgen els ulls, xe quines ulleres! Aconseguesc posar-les on toca, aparquem al costat del penya-segat i busquem entre les roques un lloc on vestir-nos de "gala" per a l'ocasió: neoprè, escarpins, guants, ulleres, tub i aletes; tot a punt. Com deia adés la temperatura és agradable, però com serà dins l'aigua... Cap a dins, ens esmunyim com angules entres les roques, un ràpid bany per a què l'aigua s'escole al vestit de neoprè i prenga la temperatura del cos, sense l'equip ja estaríem congelats. Immersió. Encara que una mica tèrbola, la mar ens regala un fons marí de documental de sobretaula de La2: algues mogudes pel vaivé de les corrents, bancs de peixos petits que canvien ràpidament de rumb amb la nostra presciència, peixos més grans que fugen esporuguits perquè se senten amenaçats, roques cobertes fins a l'últim centímetre de vegetació marina, a les escletxes i forats més enrevessats s'amaguen eriçons de mar que amenacen a l'intrús amb les seues esmolades punxes, d'una roca marronosa penja una estrela de mar enroscada sobre si mateixa i que intenta imitar els colors del seu suport... És una pena però fent la seua feina de supervivència, els polps s'amaguen d'això més bé i no n'aconseguim trobar cap.
Després d'unes dues hores d'anar d'aquí per allà, comence a tenir fred a les mans i als peus, com què s'estan començant a posar morats vaig cap a les roques per donar per finalitzada aquesta bonica experiència, m'acomiade del fons marí, tant de bo poguera fer fotos a l'aigua, és una pena no tenir compartiment estanc, in the future :)
Amb la fredor de les aigües la temperatura de la superfície sembla que siga estiuenca, en boles i roba de carrer, s'eixuguen les peces de roba i accessoris i els fiquem al poal, ha sigut un dia complet. Com gairebé sempre mentre espere faig un tomb amb la càmera, no hi ha sol però els núvols deixen passar una llum agradable per a fer unes bones fotos, el paisatge de roques pintades de verd per les algues és encisador, mmmm, crec que tinc gana, si són les 14h, anem-hi! Adéu!!!
El dijous feia un dia perfecte per bussejar, res de llevant i una mica de ponent revifava de tant en tant, una mar tranquil·la, relaxada i acollidora. A més a més, la temperatura ambient estava vora els vint graus, un autèntic luxe, perfecte!
Arribem a La Mata (Torrevella) més tard del previst, amb son per haver matinat, les lents de contacte les rebutgen els ulls, xe quines ulleres! Aconseguesc posar-les on toca, aparquem al costat del penya-segat i busquem entre les roques un lloc on vestir-nos de "gala" per a l'ocasió: neoprè, escarpins, guants, ulleres, tub i aletes; tot a punt. Com deia adés la temperatura és agradable, però com serà dins l'aigua... Cap a dins, ens esmunyim com angules entres les roques, un ràpid bany per a què l'aigua s'escole al vestit de neoprè i prenga la temperatura del cos, sense l'equip ja estaríem congelats. Immersió. Encara que una mica tèrbola, la mar ens regala un fons marí de documental de sobretaula de La2: algues mogudes pel vaivé de les corrents, bancs de peixos petits que canvien ràpidament de rumb amb la nostra presciència, peixos més grans que fugen esporuguits perquè se senten amenaçats, roques cobertes fins a l'últim centímetre de vegetació marina, a les escletxes i forats més enrevessats s'amaguen eriçons de mar que amenacen a l'intrús amb les seues esmolades punxes, d'una roca marronosa penja una estrela de mar enroscada sobre si mateixa i que intenta imitar els colors del seu suport... És una pena però fent la seua feina de supervivència, els polps s'amaguen d'això més bé i no n'aconseguim trobar cap.
Després d'unes dues hores d'anar d'aquí per allà, comence a tenir fred a les mans i als peus, com què s'estan començant a posar morats vaig cap a les roques per donar per finalitzada aquesta bonica experiència, m'acomiade del fons marí, tant de bo poguera fer fotos a l'aigua, és una pena no tenir compartiment estanc, in the future :)
Amb la fredor de les aigües la temperatura de la superfície sembla que siga estiuenca, en boles i roba de carrer, s'eixuguen les peces de roba i accessoris i els fiquem al poal, ha sigut un dia complet. Com gairebé sempre mentre espere faig un tomb amb la càmera, no hi ha sol però els núvols deixen passar una llum agradable per a fer unes bones fotos, el paisatge de roques pintades de verd per les algues és encisador, mmmm, crec que tinc gana, si són les 14h, anem-hi! Adéu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada