diumenge, 7 de setembre del 2008

14-08-2008 :: Dia 8 :: Fantasmes

Ruta:

Dubrovnik (Cròacia)

Diari:


De bon matí per començar el dia prenem un desdejuni molt fort: bacon, ous, salsitxes, tomàquet i un concentrat químic que algú ha batejat com suc de taronja... Així ben alimentats tenim energia per a suportar la primera escridassada del dia.

English breakfast

El Neil no millora, i cada cop té una tos més sospitosa, així que aconseguim allotjament per passar una nit més a Dubrovnik, la senyora de la casa, prou peculiar, grassa i ensenyat els sostenidors ens intenta convèncer que no val la pena anar enlloc, perquè Croàcia és el millor. Xenofòbia exaltada i incomprensible, després ho entendríem en sortir del país, encara queden enveges i odis: a Montenegro no hi ha aigua ni res a veure... Sarajevo és un infern de calor i Mostar no val la pena ni anar-hi... Ens descarreguem i la Núria tindrà habitació pròpia.

Muralles de Dubrovnik

Agafem els primers auxilis guiris i sortim a passejar per una ciutat que sembla atrapada en l'Edad Mitjana: la sinagoga, el barri jueu, el barri àrab, les muralles, el port, la catedral, després de recórrer tots els carrers i quedar bocabadats de l'immillorable estat de tot el que hi ha a l'interior del recinte emmurallat. A través d'una xicoteta porta a la part nord de les muralles accedim a una platja de roca adossada a aquesta. De nou aigües cristal·lines i solet, cinc minuts a l'aigua i cinc minuts a fora, quan comencem a suar a l'aigua!!!

Aigües

Dubrovnik és una ciutat inexpugnable però en ser un punt estratègic a canviat de mans sovint: turcs, venecians, eslaus, italians entre d'altres. L'orografia la fa una fortalesa natural: al nord una serralada altíssima, al sud la mar amb un degoteig d'illes que farien de walki-talkie quan venien els enemics.

Dubrovnik, una ciutat medieval

Tot això es pot veure des de la muntanya que mira cap a la ciutat, hi pugem corrent, resulta ser duríssim però paga la pena, les vistes són hipnòtiques i ens trobem un edifici fantasmagòric, ple de trets, ens fa venir a la ment els horrors de la guerra, està com en un halo atemporal.

Halo atemporal

Després d'una hora i mitja de marxa, dutxa més que necessària, a rodar, sopem una hamburguesa al peu de la catedral on coneixem un altre croat massa orgullós de ser-ho, desagradablement orgullós podria dir... Els carrers perpendiculars al carrer principal, que uneix l'entrada principal de la muralla amb el port, estan plens de bars que posen música en directe i cervesa força barata.

Lluna i cervesa, oblit d'alta velocitat

Escoltant Beatles o U2, veiem que no som els únics que s'ho passen bé, hi ha molts catalans i espanyols, de fet comence a parlar amb una xica que resulta ser de Múrcia, la Lola i uns amics fan una ruta semblant però amb una furgoneta que han llogat a Milan. Acabem en un club de nom sospitós, Fuego latino on posen maquinica com va dir la Lola. Crec que hauríem de dormir, amb tres hores hi haurà prou?

Ombres


Frase del dia:
  • Núria: Bé, no?
  • Rubén: Bé? Què?