Dubrovnik (Cròacia)
Kotor (Montenegro)
Diari:
Dormir tres no està tan bé sinó descanses. Semblava que anava a ser un dia sense massa història, però en Sinisa descobriríem més tard que era el tapat del viatge.
Abandonem l'allotjament camí a l'estació d'autobusos, perdem el primer bus gràcies a l'amabilitat del conductor que no pot esperar ni trenta segons a què arribe el Neil que ja comença a tenir símptomes de cansament crònic.
Aconseguim els bitllets i deixem les kunes suficients per a pagar l'extra de l'equipatge, però poc després descobrim que el conductor vol el doble 14kn o 2€, què lladres! Però el millor és encara per arribar, quan pugem i hi ha gent als nostres seients intentem explicar que tenim bitllet, que hem fet una reserva d'aqueixos llocs, la parella que ocupa els llocs que ens corresponen a la Núria i a mi, ens mostra un paper com fent al·lusió a què també tenen bitllet, poc després descobreíem que no era així en comprar-ne els bitllets al conductor, que es feia el boig i donava la raó a qui ens havien furtat el lloc. Al final, encara tenim sort i queden dos seients lliures al fondo del bus, hi seiem allí. Tot aquest rebombori ens permet conèixer a la Victòria, una macedònia que estudia biotecnologia a Kraff (Aústria) i que torna a casa per vacances, ens conta coses de la pròxima parada, Kotor, també ens recomana Macedònia, ens dóna la seua adreça, la Núria li dóna la seua: tens facebook? hahaha.
En arribar a Kotor, deixem les motxilles i ens dirigim a l'hospital per a què vegen al Neil, empitjora a cada moment.
Camí a l'hospital, preludi caníDesprés de dinar ràpid les pitjors salsitxes de la història... Visitem el centre antic de Kotor, té moltíssimes esglésies i carrers estrets, la muralla toca el mar i després s'enfila per la muntanya en ascens inversemblant, trobem una font d'aigua fresca i aprofite per resfrescar-me i beure.
Muralla de Kotor, del mar a les muntanyes, inexpugnable
La catedral de Kotor és on es van inspirarper fer la de Notredamme a París
però sense els afegits que ha anat patint
la catedral parisina
Llavors arriba en Sinisa com un àngel caigut del cel amb el seu CLK de color argent, ens aconsegueix una apartament barat a dos minuts del centre, porta el Neil de nou a l'hospital i li fa d'interpret i, finalment, ens recomana un plan per a les pròximes hores: deixem al Neil a l'apartament descansant i anem a sopar a l'Scala Santa, 800 gr. de musclos i un filet de 200 gr. de salmó, acompanyats per la música d'un cantautor que resona en la plaça xicoteta i amagada on és el restaurant.
Música en directe mentres sopem, relaxantD'aquí i amb la panxa plena, anem al Portobello on ens reunim amb en Sinisa i un amic que estiueja en Perast, ens conviden, enmig d'un festorro impressionant: dj en directe amb la música al carrer i una plaça a rebentar de gent jove, ens conviden a unes cerveses i a uns colpets d'un licor anomenat Rajika...
Martini al PortobelloEls nostres amics montenegrins es retiren prompte perquè volen matinar per veure el waterpolo, així que ens porten al club, una discoteca integrada en el cantó nord de la muralla anomenada Maximus i que en Sinisa titlla del millor club de tota la mediterrània, després de pagar una entrada d'uns ridículs 3€ anem a la sala d'electrònica, la música, els llums i el fum artificial donen la sensació d'estar en un lloc místic.
El MaximusLes primeres hores la música és impressionant, podem seguir algunes melodies taral·lejant, després esdevé més comercial però la gent segueix movent-se rítmicament. Cosa que acaba amb una conga per tota la sala, al·lucinant! La rossa de darrer em fa coscanelles als malucs, em disperse...
Els tres en presència, quatre en ànimaAcabem la festa a les cinc de la matinada, però amb la sensació d'haver deixat el pavelló ben alt. Laku noc!
Frase del dia:
- Neil (quan veu el CLK): Bé, on anem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada