dilluns, 15 de setembre del 2008

19-08-2008 :: Dia 13 :: Belgrad, ciutat grisa

Ruta:

Podgorica (Montenegro)
Belgrad (Sèrbia)

Diari:


Efectivament, he dormit tres hores, però em desperte quan el sol ja està més amunt que l'horitzó. Em fa mal tot, supose que tots estem igual, m'han donat una pallissa amb una vara? Amb tot arribem a Belgrad a les 7h30, hem de trobar l'alberg, ho farem passejant amb les motxilles. Belgrad és com una ciutat on encara es poden veure les seqüeles de la guerra, hi ha molta gent que camina com perduda, els edificis són grisos i llejos, la gent porta pentinats dels anys vuitanta, tot sembla dels 80 o almenys molt antic, ciutat trista on es respira encara la textura soviètica.

Belgrad, ciutat grisa

Bombardeig de Belgrad per part de l'OTAN al 1998

Belgrad, maranya de tramvies i trolleybus

Després de recórrer mitja ciutat arribem a l'alberg, com ha costat, estem rebentats, descarreguem. Traiem dinars (la moneda oficial de Sèrbia i de l'antiga Iugoslàvia) d'un caixer automàtic, mengem alguna cosa ràpida, em queixe de tot, tinc son, a dormir.


Fortalesa de Belgrad

Em desperte, cafè (el primer cafè des de fa mesos, no m'agrada si no és un cappuccino però avui em ve de gust), dutxa i cap al centre. Un cop al centre, visitem la zona comercial i la fortalesa que és com un museu militar i amb unes vistes espectaculars de la ciutat que encisen:

el riu Danubi,


la posta de sol


i la gent xarrant en veu baixa a la gespa per no molestar,


els enamorats s'agafen de la mà discretament, el contacte físic sembla ser fugaç.


De sobte, com sempre, ens agafa la gana i triem un lloc típic serbi, primer hem estat intentant trobar inútilment un lloc que ens havia recomanat el Dave. No és ni snob ni guiri, encara que pel que sembla això no es porta gaire.

Després d'un tomb per baixar el sopar i un cop, estem llestos, per fer alguna cosa, aprofitar la vida nocturna de la ciuta me n'adone que estem massa cansats, havent tantes coses a veure, hem de tornar a dormir... Jo no ho faig pas, m'assec al hall de l'alberg sol i comence a escriu, em relaxa i quan ja porte un parell de dies d'aquest diari i algun conte escrit, m'entra la son, a dormir. Laku noc mala!

P.S.: Quina mala nit, hauríeu d'haver vist l'animal de dos metres i que no cabia al llit, amb un radiocasset engegat a tot volum i roncant a pulmó obert, dormir tota la nit amb l'mp3 sonant a tot volum és una experiència autèntica.

Verds de nit

Frase del dia:
  • Rubén: Això què és un vaitge de l'inserso?